El barranc: un gran corredor natural

Cada any gaudim el barranc i hi passegem convençuts que un espai natural ha d’assegurar una ordenació del territori fora del malson interessat del cement i l’asfalt. Ja no baixa el barranc. Una barrancà, ara, no seria altra cosa que estadístiques i danys; en un altre temps, significava pous plens i un espectacle natural.

Els inventors de l’ordenació del territori pensen carreteres, polígons industrials i urbanitzacions residencials. Veuen en l’orografia del barranc un problema, quan no és altra cosa que un sistema natural d’evacuació de les aigües i un corredor natural.

Convidem, sobretot els polítics, a baixar el barranc. Ens dol quan, front als seus projectes faraònics, responen a les nostres al·legacions amb eufemismes estranys, tecnicismes de mal metge que no sap on va; o sí, si el negoci o els vots a curt termini els tenen clars.

Baixar el barranc és fer un camí per la nostra història: les termes romanes de l’Horta Vella, o els assentaments visigots posteriors, el poblat i la torre àrabs de Bofilla, els rajolars industrials, les grans masies que expandiren l’horta i el taronjar… Baixar el barranc és descobrir que davall la degradació provocada per l’home, la natura s’hi renova en les graveres semiàrides i als ullals o les zones humides com la Min; malgrat la presència d’espècies invasives tan agressives com els cactus de cylindropuntia, que s’haurien d’erradicar.

Baixar el barranc és gaudir, intensament, del paisatge. Perquè estimem el territori,

MANIFESTEM

que hi ha pobles que tenen tot el terme urbanitzat, planificat, sense cap espai obert d’horta, secà, rambles o barranc.

Tenim el barranc i l’horta a tocar de la mà, no els tanquem amb autovies o carreteres que són bucles infinits, no tapem el cel amb polígons: no són necessaris tants.

DEMANEM,

que siga una reividicació als programes electorals la necessitat de viure envoltats d’espais naturals, llocs on la terra puga respirar.

Que els tècnics no siguen la veu del seu amo: sovint, polítics interessats que pensen poc en el demà.

Que l’excusa de la crisi econòmica o un programa electoral no puguen justificar qualsevol acció aberrant.

Que l’administració siga sensible a la sensibibilitat de les persones i el seny dels tècnics.

Alfara, 6 de febrer de 2011

***Si vols el cartell de la baixada el pots trobar en aquesta web