Categories

Al febrer... tot lo món té que fer!

I la macarella arranca aquesta setmana fent vàries activitats!!!

comencem:

Divendres 3 de Febrer, a les 22h al Centre Cívic Municipal… Primera trobada de lectores i lectors de Macarella de 2012. Comentarem l’obra de Jose Luis Sampedro “La sonrisa etrusca”.

Dissabte 4 de Febrer, a les 19h a l’auditori de l’ajuntament, Cloenda del Cicle de Cinema per la Pau amb la pel·lícula documental “Promises” sobre el conflicte israelo-palestí.

Diumenge 5 de Febrer, fem la IX Baixada a Peu pel Carraixet. Hem quedat  a les 9:15h a la parada de Metro de la Línia 1 de Seminari (Montcada) i a les 9:45h en la Rambla de Bètera. Cal portar esmorzar, aigua i, si et vols quedar a dinar, també cal dur alguna cosa.

El Carraixet, el paisatge que som

Un altre any, baixarem el barranc i contarem les mateixes històries i reviurem els mateixos paisatges del barranc sempre tan canviants. I sabrem que som part del seu recorregut, amb les mateixes agressions, amb els mateixos riscs, però també amb el passat que hem heretat i volem transmetre. Gaudirem de la passejada i ens sentirem compromessos amb el futur del barranc.

Enguany tothom parla de retallades i d’estalviar. Però quan parlem de les coses públiques tot és essencial. Si retallen, o deixen les coses a mitges perdem molt. Fa nou anys ens adonàvem de la proliferació de plantes invasores al barranc, sobretot cactus i més concretament del terrible cactus cylindropuntia echocarpa que té unes espines en forma d’ham que s’enganxen a qualsevol superfície i permeten fàcilment la seua expansió. Acaben dominant la vegetació allà on s’assenten. Les arrels són profundes i no és fàcil eliminar-los. L’any passat celebràvem que s’haguera encetat una campanya per erradicar-los; l’hagueren volguda abans de la seua gran proliferació. Enguany, però, estem tristos, perquè si és un treball que no es fa a consciència i es remata, dins d’un temps estarem en les mateixes. En temes així, no es pot retallar.

Estem satisfets de tots els qui any rere any baixen el barranc, però voldríem més, voldríem veure que els responsables del barranc s’impliquen. No pot ser que any rere any, es mantinguen uns problemes que semblen endèmics: abocadors, proliferació de cactus, creixement excessius del canyars, carreteres, aigües brutes… Situacions que cal resoldre abans que les hagem de lamentar. La natura fa el seu camí i lluita pel seu espai, som els humans els qui la condicionem i convertim en desastres la deixadesa o l’abús.

El Carraixet és que el paisatge que som i tancar els ulls al barranc no el millora.

MANIFESTEM

Un espai natural públic no és necessàriament un jardí. Els barrancs no necessiten grans atencions, només que els respectem i n’evitem les agressions.

DEMANEM

Que s’aborden seriosament temes com els abocadors incontrolats, les carreteres i camins que el creuen o el voregen, les motes que el limiten o l’ofeguen, la vegetació invasora que l’empobreix, la fauna que hi viu.

Que en les plans d’actuació de la confederació hidrogràfica i dels ajuntaments rebirencs hi haja plans d’actuació, bé dins la rambla del barranc, bé en el teritori que l’envolta.

Ara que arreu dels pobles hi ha motius turístics, que un dia puguen incloure el barranc del Carraixet com un espai natural a visitar. Se sorprendrien.

Alfara, 5 de febrer de 2012

 

Deixa un comentari

 

 

 

Podeu usar aquestes etiquetes HTML

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>